Redovà 30/4/2018. De moment és tot un misteri, però a poc a poc s’aniran descobrint els detalls d’una estranya pintura apareguda durant unes obres de manteniment que s’han dut a terme en l’Ajuntament de Redovà. L’edifici, un antic palau que va servir de residència a l’Ordre de Predicadores, va acabar de construir-se en 1726, i entorn d’aqueixa data es data la pintura que ara s’ha descobert en la teulada, una cara que segons l’alcalde, Emilio Fernández, “les persones majors atribueixen a Ridwan, un morisc relacionat amb els orígens de Redovà, encara que no hi ha certesa sobre aquest tema”. Pel que fa a l’autoria “s’atribueix als obrers que van executar la teulada”, explica Fernández, una part de l’antic Palacio-Residència que mai s’ha modificat.
La resta de l’edifici sí que ha rebut modificacions durant les seues prop de tres segles d’història, la primera en 1968, quan es va començar l’obra per a convertir-ho a casa Consistorial, i la segona l’any 2000 per a modernitzar el seu interior tal com es coneix en l’actualitat. Els treballs realitzats ara van consistir en l’@repintar de la façana, i va ser en pujar amb les màquines quan es va descobrir la curiosa pintura. L’alcalde admet que tot el relacionat amb aquesta cara és “un misteri per descobrir” que de moment va a seguir en el lloc que ha ocupat i en el qual s’ha mantingut des de fa prop de tres segles. “Sempre ha estat ací a la intempèrie i ací va a seguir perquè mai s’ha cobert amb res i la policromía s’ha mantingut”, relata Fernández.
Qui era Ridwan?
Abul Un’Aym Ridwan va ser un visir militar del regne Nassarita de Granada que va realitzar diversos atacs en la Vega Baixa del Segura durant el segle XIV, entre ells un al Castell de Guardamar. Va triar Redovà per a instal·lar un espai on aixoplugar-se al mateix temps que li permetia una escapada ràpida cap al Camí de Fortuna en cas d’haver de fugir, la qual cosa va motivar que en els pobles propers començara a denominar-se al nostre poble com ‘el lloc dels Reduan’, d’on procedeix el seu actual nom. Ridwan va nàixer en Calçada de Calatrava i va ser primer esclau dels musulmans per a després abraçar la seua fe i convertir-se en un membre destacat del Regne Nassarita. No solament va dedicar la seua vida al militar, sinó que també va ser un home amant de les ciències i les lletres al que se li atribueix la creació de la primera ‘madraza’ o universitat a Granada.
