L’Ajuntament de Redován ha donat hui per culminades la intervenció paisatgística realitzada durant els últims tres mesos en el Paratge Natural Municipal La Serra i més en concret, en els voltants de la zona recreativa de L’Ermita. Esta actuació, finançada amb fons del Pla Vega Renhace de la Generalitat Valenciana, ha costat entorn de 250.000 euros i ha suposat la renovació i adequació de senderes, convertint estos camins al seu torn en llits que portaran l’aigua de pluja cap als barrancs, creant un accessible per a totes les persones que vulguen realitzar-lo, revegetació de la zona amb arbres i arbustos i creació de nous espais de descans, ampliant així la superfície de les instal·lacions recreatives que ja existien allí.

L’alcaldessa de Redován, Nely Ruiz Peral, i el regidor d’Infraestructures i Medi Ambient, Ramón López Escarabajal, han visitat hui esta zona després de la signatura de l’acta de recepció de la mateixa i coincidint a més amb el Dia de l’Arbre de la Comunitat Valenciana. “És sens dubte un dia perfecte per a donar per acabats els treballs que s’han realitzat ací i que ja pot gaudir tot el poble de Redován”; ha assegurat l’alcaldessa. Ruiz Peral ha indicat que L’Ermita és una zona “de trobada de senderistes, escaladors, gent jove i famílies que volen gaudir d’una estona a l’aire lliure en un espai preparat per a això amb el qual ja comptàvem, però que ara millorem amb més taules, zones de descans, pèrgoles per a ombra i amb senderes, inclòs un adaptat perquè totes les persones puguen gaudir de la nostra serra i de la naturalesa”. No obstant això, la primera edil ha assenyalat que el més important d’esta actuació és que esta zona natural faça una funció necessària en cas de pluges torrencials per a evitar en la mesura que siga possible danys en el nucli urbà com els ocasionats amb la DANA de 2019.

El regidor d’Infraestructures, Ramón López, ha especificat que la restauració paisatgística realitzada té per objectiu millorar l’espai, les seues dotacions, l’accessibilitat i també fer-lo més sostenible i resilient. En este sentit, López ha recordat que la principal tasca en este cas era recuperar la vegetació en la zona alta del paratge, ja que les últimes sequeres i plagues com la del Tomicus van acabar amb la majoria del bosc de pins plantat en els anys 50 per a protegir el terreny de l’erosió. És per això que ara es torna a reforestar la zona amb plantacions que busquen precisament el mateix, “contindre l’aigua de pluja que baixa per la serra en cas de pluges torrencials”, ha explicat el regidor. L’edil ha afegit que, a més, les noves senderes, en cas de pluges fortes, s’han dissenyat perquè canalitzen l’aigua cap als barrancs. D’altra banda, en la creació de les zones d’estada “s’han emprat materials naturals que s’integren amb l’entorn, s’han plantat espècies vegetals, tant arbres com arbustos, que s’adapten al terreny amb poc requeriment hídric i s’han aplicat criteris de bioingeniería”. Així, Ramón López ha comentat que els faixins per als arbres s’han creat a base de restes de fusta, branques i troncs d’arbres morts, reutilitzant estos materials, mentre que s’han fet *albarranas de pedra en els arbres que permeten retindre l’aigua de les escorrenties per al reg dels exemplars a més d’evitar l’erosió del terreny.

Els qui acudisquen a este espai recreatiu veuran incrementat el nombre de berenadors i zones de pícnic, l’ombra, amb la instal·lació de diverses pèrgoles de fusta, dotze *aparcabicis i tres cartells informatius, entre altres coses que s’han instal·lat. En les senderes, es comuniquen i connecten els que ja existien ampliant el seu recorregut, a més de l’itinerari per als vianants accessible que discorre per la falda de la serra. En els recorreguts també es compta amb miradors i llocs amb ombra d’arbres per a descansar durant el passeig.

Nely Ruiz ha animat a veïns i persones que visiten Redován a gaudir de “el nostre balcó de la Vega Baixa, però per favor, respectant el treball que s’ha fet i que es fa diàriament per part dels servicis municipals per a mantindre estes instal·lacions i este paratge de gran valor ambiental”.