Civilització ibera
Les representacions de tipus mitològic, cronològicament s’obren amb la magnífica “cap de aixeta” trobada en Redován, sens dubte la peça més destacada de totes i un dels dos o tres exponents màxims de l’anomenada escultura ibèrica. En unes excavacions realitzades en l’última dècada del segle passat es va trobar un jaciment ibèric de considerable importància, que va atribuir ceràmiques d’importació de figures vermelles i de vernís negre, ceràmica ibèrica i una sèrie d’escultures ibèriques que van ser comprades per A.Engel i per P.Paris. Gonzalo Vidal en el seu llibre “Un bisbat espanyol Oriola-Alacant”, ens diu que a la serra de Redován s’han trobat un bou de mida gairebé natural de pedra de la cultura ibèrica, la primera que té notícia a Espanya, i diversos gots etruscos , romans, etc. Menéndez Pidal en la seva “Història d’Espanya” parla detalladament del AIXETA DE REDOVÁN, que va ser trobat a finals del segle passat i venut al Museu del Louvre, on va romandre fins a 1941, en què, inclosa en la sèrie d’obres d’art canviades pel govern francès i espanyol, va passar al madrileny Museu Arqueològic Nacional juntament amb un cap humà; una vegada i una peces d’extraordinària qualitat artística. Al Museu del Louvre de París es conserva un fragment de cap de bòvid i un tors de dona nua.
Per referència dels seus descobridors, el Cap d’Aixeta, tenia la gola obertes i acabaven en una mena de bec, els ulls oberts presentaven pupil·les rodones, enormes celles geomètriques formades per grans cintes amb envoltes als costats; amb una palmeta oriental que uneix les dues celles. És de tipus freqüent en el fenici, xipriota i grec arcaic.
Va tenir banyes dels quals només queda l’arrencada. Els detalls citats la col·loquen a prop de l’any 500 a. de Jesucrist.
Aquesta Cap de Aixeta és d’una saviesa tècnica que no es troba sinó en obres de la categoria de la Dama d’Elx.
